El recorregut per la Física de Partícules

 
 
Menu Principal
Ones
Tub de Braun
CERN
Traces de les partícules
Interacció forta
Interacció feble
Interacció electromagnètica
Danys
 
Amb la col·laboració de







 

Segle XX

 
 

Què va passar en la física de partícules moderna del s. XX?


El s. XX es continuaven elaborant els coneixements del segle que es deixava enrere.

1905:

Albert Einstein (1879-1955) desenvolupa la Teoria especial de la relativitat, de la qual en resulta, a través de la fórmula E=mc2, l'equivalència entre massa i energia, a causa de la independència de la velocitat de la llum respecte la velocitat de la llum de la font emissora.

1909:

Ernest Rutherford (1871-1937) descobreix, a partir de la dispersió de partícules alfa per una làmina d'or, que a l'interior de l'àtom hi ha un nucli molt petit carregat positivament.

1913:

Niels Bohr (1885-1962) desenvolupa el seu model atòmic, en el qual els electrons es mouen en capes al voltant del nucli atòmic.

1919:

E. Rutherford troba els primers indicis de la existència de protons, la qual cosa indica una estructura interna dels nuclis atòmics.

1930

Wolfgang Pauli (1900-1958) introdueix els neutrins com a partícula auxiliar per explicar la interacció dèbil.

1931:

Paul Dirac (1902-1984) que ha d'existir antimatèria.

1932:

Es descobreix el neutró.

1932:

Carl Anderson (nascut el1905) descobreix el positró.

1935:

El físic japonès H.Yukawa (1907-1981) prediu l'existència de mesons.

1946:

El muó, que pot descriure's com un electró pesat i que va ser observat per primer cop el 1937, és identificat com la primera partícula de la 2a generació.

1947:

Es descobreix el pió (mesó π).

1954:

S'estableixen els principis teòrics pel Model Estàndard.

1955:

Descobriment de l'antiprotó.

1962:

Es troba el neutrí muònic.

1963:

M.Gell-Mann i G.Zweig presenten un model de quarks a partir dels tres quarks coneguts fins llavors, u, d, s. Això significa que els hadrons tenen una estructura interna i que estan formats de dos o tres quarks.

1974:

Es proposen els quarks b i t.

1975:

Es descobreix el tau com "el germà més pesat de l'electró".

1979:

A DESY, Hamburg, es demostra experimentalment l'existència del gluó per primer cop.

1983:

Al CERN, Ginebra, es troben les partícules d'intercanvi de la força dèbil, el W+, el W- i el Z0.

1989:

Els experiments mostren que només hi ha tres generacions de partícules.

1994:

Es demostra indirectament l'existència del quark t, l'últim quark encara no trobat. Amb això només queda l'anomenada partícula de Higgs, encara no trobada, per completar el Model Estàndard.